La Vida se manifiesta en nuestras vidas siempre y cuando mantengamos abiertos los caminos del interior. El actual ritmo de vida y los requerimientos de nuestra sociedad dificultan cada vez más ese acceso al interior personal en el que se encuentran las materias primas para la construcción de nuestras vidas. Sin darnos cuenta, nos autoexiliamos de nuestro hogar interior. Allí, utilizando la imagen del Maestro Eckhart, Dios se encuentra como en su casa, pero nosotros nos sentimos extranjeros.

Educar la Interioridad es favorecer los procesos y proporcionar las herramientas que nos permitan volver a casa, al hogar interior para desde allí vivir unidos a los demás, al mundo, a Dios.

sábado, 11 de febrero de 2012

Levántate y anda

Un amigo me ha hecho llegar esta canción, me ha emocionado. Palabras que Dios nos dirige a cada uno/a de nosotros/as, palabras que, ojalá, supiéramos decirnos unos/as a otros/as. Hay cientos de ocasiones en las que una persona puede necesitar que alguien le susurre al oido una ánimoso y cariñoso "levántate y anda, que yo estoy contigo". Los creyentes experimentamos que una Voz más allá de toda voz lo susurra día y noche en nuestro corazón y en el corazón de la humanidad. Preciosa canción, espero que la disfrutéis. 

5 comentarios:

Amaia dijo...

Una palabra de aliento cuesta tan poco pero vale tanto...
Ojalá lo tuviéramos siempre presente con las personas que tenemos alrededor.

Gracias Elena y feliz noche


Amaia

Ignacio Morso dijo...

Gracias, no hay como ir a lo fundamental, a recordarnos lo esencial...Un abrazo

Marisa dijo...

Triem i deixem enrere, sempre per avançar, no? Sigui com sigui em sento recolzada. Serà la providència. L’Elena sempre té molt a veure. Mai he vist algú amb tanta presencia de Déu. Hi és sempre quan necessito que hi sigui. És un dels meus millors regals..., és la meva exclusiva perla. Feia temps que no entrava en el seu magnífic bloc. Té la qualitat d’escoltar a tothom, d’escriure i fer-te sentir a prop, d’enriquir-te amb cada pas donat. M’emociona com ningú és capaç d’emocionar-me. I m’agrada i em sento bé. Les meves millors qualitats explorades i reafirmades per la seva intensa groga mirada. Quan vaig llegir: “El món groc” d’Albert Espinosa..., els seu nom hi era sempre present! Poques les paraules i els fets que la poden descriure.
Avui he obert el seu bloc (feia molts i molts dies que no ho feia) i, tres fets escrits amb pujat la comissura del meus llavis. Llavis fent el cim. La cita d’Albert Espinosa i el seu món groc; “Bendita tu luz” de Manà i; la seva última cançó penjada. L’Elena i la seva delicadesa. L’empenta, acció i força de la primera peça, arrossegant d’altres, construint un ferm camí. L’encantament de la delicadesa que fa màgia i ens endinsa en precioses històries re-construïdes. Erigint noves estructures de gran pes. Difícil estancar-se, no fer parada, no sotmetre’s a tant meravellós espectacle i exhibició. Quant d’important és la delicadesa per a arrelar-la a la nostra vida...., per arrelar-la a la meva vida. La meva estimada i no deixada brúixola. El rumb que hauríem d’elegir; les accions que hauríem de garbellar; sedassar o porgar. Ens portarien a bon port.Ben cert!
Lluny de mi, a tota persona incapaç de no veure-la; o no descobrir-la; o no amoixar-la; o no fer-la estable i fer-me. La delicadesa i la seva llum...impresa en ses ulls, quan és present i persevera. Quant d’important és la delicadesa de l’Elena. Gràcies. Jo també espero construir-la.

Marisa, l’amiga groga

Pd: potser ha estat una imprudència escriure’t en el teu bloc, davant dels ulls de molts. Però saps què? Qui et coneix, em sabrà entendre i m’acompanyarà.

Pd: emocionada..., també.

Elena Andrés Suárez dijo...

Marisa... Mar y Risa... GRACIAS... GRÁCIES. Saps que t'estimo. Una mirada groga per a tu que saps veure molt més enllà. Ets única.

Javi dijo...

Gracias Elena por descubrirnos esta canción... no sé cuántas veces la he podido escuchar esta semana...